En ambdós articles se’ns remarca la importància que prenen els blogs quan s’utilitzen per a l’educació. Ens parlen d’experiències realitzades amb joves estudiants que tenen dificultats per llegir i escriure, i com aquestes es poden solucionar motivant-lo a que participin en la creació de blogs.
En un dels articles trobem una frase molt interessant que ens ajuda a veure com poden contribuir els blogs a l’educació: “los estudiantes de todos los niveles aprenden a escrivir escriviendo”, si això li sumem que el blog es una eina que els estimula a fer-ho i que al ser molts cops d’un tema personal i segurament interessant, doncs ens facilita l’aprenentatge.
En l’article ens explica com molts cops els docents es queixen de la manca de facilitat que tenen els alumnes per sintetitzar i relacionar coses, doncs bé, el blog ens pot ajudar en molts moments a que l’alumnat millori en aquest aspectes ja que el seu ús ens hi porta.
El fet d’esser una eina nova i més propera als funcionaments actuals crida molt més l’atenció i anima a usa-la. Tot i així penso que perquè sigui realment profitosa i s’utilitzi en un llarg període de temps aquesta eina s’ha d’inteioritzar, i això només passarà si s’utilitza a nivell personal.

Per acabar, m’agradaria puntualitzar unes frases de l’article en les que no estic del tot d’acord, ja que alaba el fet de que estem avançant cap una societat on es pot penjar en la xarxa tot allò que es vulgui, i que comencem a deixar enrere les limitacions editorials; segur que aquest és el millor camí? Jo penso que en molts cops l’únic que s’aconsegueix és ensenyar i aprendre encara pitjor. Si tot és vàlid, estem segur de saber trobar la nostra veritat amb tant poca educació enfocada a la SIC.
Crec que el mitja que utilitzem és importat però hauríem de revisar amb molta cura allò que diem, que és el que realment compte.

En aquest article Tíscar Lara analitza les característiques pròpies del format blog que afavoreixen en els processos d’ensenyança–aprenentatge emmarcat dins d’un paradigma constructivista tot tenint en compte la SIC.

En la nova societat és torna cada dia més necessari “aprendre a aprendre”, i no només en aquest moment, sinó al llarg de la vida. És per això que hem de començar a saber-nos autoeducar, conèixer els recursos i les eines necessàries per seguir creient. El paradigma constructivista recolza aquest pensament, i creu que el professor ha d’esdevenir un simple mediador que facilita les eines necessàries per tal de construir el coneixement.

Una de les eines que actualment està tenint una gran acollida en el sector educatiu és el blog, que vindria a ser un diari personal. Aquesta eina té moltes i variades funcions un cop l’apliquem a educació, però cal recordar que no és l’eina la que millora l’educació, sinó les utilitats que en podem donar, és a dir, la metodologia utilitzada.
D’altre banda, encara que l’article remarca en diferents punts que el blog és una eina molt utilitzada i que el fet de que els docents l’utilitzin anima a fer-ho a l’alumnat, jo opino que perquè ho acabin utilitzant l’alumnat el que s’ha d’aconseguir es que ho interioritzin i ho prenguin com a seu, però això, al meu pensar, serà difícil, ja que crec que segueix havent massa gent analfabeta digital, i gran part del professorat és troba en aquest grup. I jo em pregunto: com poden educar aquests professors a les noves generacions que s’haurà de formar i viure en un mont tant canviant amb unes maneres tant tradicionals i retrògrades? I no només això, perquè si no saben utilitzar aquestes noves eines, com les podran esprémer al màxim per treure’n tot el partit?
És impressionat les funcions que pot arribar a tenir un blog, i trist pensar que no les aprofitarem totes, però d’altre banda els blogs també tenen limitacions, i aquestes es noten, ja que actualment estem exigint més i més a les noves tecnologies.

Els blogs són una eina molt personal, i en moltes ocasions només funciona quan treballem en aquest àmbit, i perd interès quant comença a aparèixer l’avaluació per entre mig. D’alta banda, sol tenir molt més èxit quan parlem d’una classe interactiva, ja que la seva estructura ajuda a la comunicaió.
Tot i així, particularment hem costa molt més adaptar-me a una estructura així o a la de un fòrum que no a de la estructura més lineal, suposo que encara hem queda molt per recórrer.

Un altre proposta de l’article és crear blogs de grup, és a dir, que accedeixi més d’un participant, això fa que augmenti la comunicació i es pugui crear un bon debat, entre d’altres coses.

També trobem en l’article petites contradiccions, ja que una de les avantatges dels blogs es poder afegir, canviar, modificar, treure, posar, etc. tot i així l’autora ens recomana que mai esborrem res, signo que pengem la modificació, sincerament crec que això és un error.

Per últim, agrair que encara avui hi hagin coses gratuïtes i podem gaudir de moltes avantatges dins la xarxa lliurement.

Penso que la creació del Blog va ser senzilla, i crec que el fet de que la professora ens guiés, en la creació del Blog, va ajudar en gran mesura a que tot anés rodat. D’altra banda, el fet que se’ns recomanes un servidor va agilitzar molt el procés.

Penso que el Blog pot arribar-me a ser una eina molt útil, tant en la vida personal com en la professional, donat a les diverses i variades funcions amb les que es pot aplicar acabà essent segur una eina utilitzada.

Penso que el fet de fer una recerca de blogs em va ajudar a fer-me molt millor a l’idea de que preteníem fer, tot i així a la xarxa es troba de tot!.

Per últim, espero que hem vagi adaptant a aquesta nova estructura tot seguint les recomanacions dels articles, i les classes.